A la Marea Blanca de Catalunya ens acaba d’arribar una notícia que ens resulta
molt i molt preocupant. La Consellera Alba Vergés ha anunciat un pla pilot per
aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris. Tot i que encara
està en estudi, el nou horari podria consistir en obrir els Centres d’Atenció
Primària de 8 del matí a les 5 de la tarda per a l’atenció regular i a partir
d’aquesta hora fins a les 8 del vespre
atendre només urgències.
Aquesta mesura es pren amb l’argument que no es troben metges ni pediatres
per substituir les absències per vacances, formació dels professionals,
malalties, etc..., i per caminar cap a un horari més en consonància amb els
horaris europeus que faciliti la conciliació laboral i familiar dels
treballadors i treballadores sanitaris.
Per a la Marea Blanca de Catalunya aquest canvi en un moment què l’Atenció
Primària està totalment precaritzada i amb símptomes evidents de col·lapse
seria el cop definitiu per a una
reducció encoberta de personal i una reducció del temps de consulta directa a
les persones i, conseqüentment, un augment de les llistes d’espera que ja
actualment són intolerables per una Atenció Primària de qualitat.
Cal tenir en compte que en els centres no hi ha espai suficient perquè cada
professional tingui una consulta en horari de 9 a 17 hores, cosa que a la
pràctica suposarà una reducció de les visites que es puguin fer.
Les persones que treballen en horaris de matí i tenen problemes per anar al
CAP quan ho necessiten, i els infants i joves escolaritzats serien els més
afectats per la reducció horària. Mantenir consultes per atenció continuada
fins les 20 h. no és una solució perquè es perdria el professional de
referència, tan important en l’atenció primària.
La conciliació familiar dels treballadors sanitaris és important però no es
pot fer unilateralment, sense que hi hagi un canvi global d’horaris en tota la
societat i sense adequar les infraestructures. També és important distribuir de
forma igualitària entre els treballadors els torns de tarda per tal que no
recaiguin en els que tenen condicions més precàries.
Entenem que de portar-ser a terme seria una retallada més al nostre Sistema
Sanitari Públic i específicament a la l’Atenció Primària que comportaria un pas
més en el seu desmantellament.
Davant la manca de professionals no s’han de tancar serveis sinó posar en
marxa polítiques actives de contractació, de dignificació de les condicions de
treball i d’incentivació econòmica que facin atractiu el treball en l’Atenció
Primària, perquè tenim prou professionals formats a les nostres universitats
per cobrir les places vacants. Una
dignificació que cal estendre a tot el nostre sistema sanitari públic.
Desconeixem quins son els estudis
que avalen els plans pilots. Desconeixem si s’ha avaluat l’impacte que
aquestes mesures podrien provocar en el nostre sistema sanitari així com també
la seva valoració econòmica. Entenem que la modificació horària tal com s’està plantejant suposaria un
increment automàtic del volum
d’assistència als serveis d’urgència tant dels CUAP’s com dels centres
hospitalaris, afegint sobrecarrega a uns
serveis ja col.lapsats. i a uns professionals al límit.
Està en joc el nostre Servei Nacional
de Salut. La seva defensa es tasca
de totes: de la ciutadania, dels treballadors i treballadores i dels seus responsables i gestors, en aquest cas
d’aquells que creuen en el servei públic com mecanisme imprescindible per a
garantir els drets socials. No ens calen
gestors que nomes parlin de
sostenibilitat econòmica, que no creuen en el sistema públic i que acceptin
sense cap mena d’objecció el traspàs de recursos públics cap al sector privat.
Es tracta, en el fons, d’una qüestió de model sanitari i de cohesió
social i no es pot obviar la participació ciutadana. Cap mesura sense comptar amb els
ciutadans. La participació implica democracia.
No volem una reedició de les polítiques i de la gestió de la sanitat
pública del govern dels millors d’Artur Mas. Pensàvem que Boi Ruiz també estaba
a la paperera de la història pel que
feia al Departament de Salut, però el seu esperit encara hi roman dins.
El darrer Conseller de Salut, Toni Comin va afirmar en el seu moment que amb la Clínica del Vallés havia dut a
terme “la desprivatització més gran del sistema sanitari” a Catalunya.
Segurament aquesta frase seguirà sent vigent
i certa d’aquí uns anys per que no s’hagi actuat en aquesta direcció desde la Conselleria.
Barcelona , 27 de juny de 2018
Coordinadora de la Marea Blanca de Catalunya