Paradoxes sanitàries
El Dr. Jordi Marfà ens ha enviat aquestes paradoxes al voltant de les retallades en salut que està duent a terme l'actual govern d la mà del conseller. Jordi Marfà, és un veterà psiquiatra i reconegut lluitador en la defensa dels drets dels pacients,de qui hem publicat altes articles i entrevistes en aquret bloc i a qui agraïm un cop més les seves reflexions. També forma part de la comissió d'ètica de la Fundació Congrès Català de Salut Mental de Catalunya.
El nom del honorable conseller de Sanitat, el Sr. Boi Ruiz, fa pensar inevitablement en l’expressió "bo i millor", tan cara a la nostra llengua, i feia presagiar una primavera sanitària plena d’esperança. Però ràpidament han arribat els llamps i trons, i demés meteors verbals, que mes aviat fan témer el "dolent i pitjor" per la esquifida salut de la sanitat catalana. Primera paradoxa.
Si ens mirem una mica els llamps, millor dit, el lloc des d’on s’han llençat, sorprèn que les primeres declaracions que jo he vist, es fessin des d’una Jornada de "Metges emprenedors" ( "Healthequity" Col Metges de Barcelona). En les següents, es mostra una imatge d’oratòria contundent del honorable conseller, amb un fons on es llegeix clarament "Farmaindustria". Segona paradoxa, o potser equivocació: la conselleria és de Sanitat o d’Indústria i Comerç?
Els trons tampoc estan malament. El més recent fa referència a l’actitud dels metges front les "retallades". Protesten perquè estan preocupats pels seus honoraris. O sigui que era això. Meridiana claredat la del conseller, tenint en compte que els metges catalans som els pitjor pagats dels metges de l’estat espanyol, que son els pitjor pagats de la UE. Ara, en la millor època, ens despertem a la lluita reivindicativa pels nostres sous. Mes paradoxes. Aquests dies s’han publicat diferents manifests per part de organitzacions professionals i sindicals, que bàsicament subscric, així com actes de protesta i concentracions a les que també procuraré assistir. Em sembla que la situació és prou greu com perquè tots els professionals sanitaris sortim en defensa del model públic de sanitat. També els usuaris (tots ho som).
I ja posats, crec que ens hem de fixar molt en aquells aspectes de la sanitat que fan insostenible el model. Concretament, tot el que te a veure amb la "medicalització" excessiva, de la que tan es parla però que tan poc es fa. I en relació directe, la escandalosa complicitat (conscient o no) amb els interessos de la Industria farmacèutica i equivalents, que tan sovint no son els interessos del pacient. Aquests aspectes també s’estan carregant el model, ja des de fa temps, i els hem de poder aturar.
Hem de fer front a les amenaces externes, però també a les internes, més subtils i potser més perilloses.
Jordi Marfà