La
manca de pediatres a l’atenció primària és un fet en el sistema sanitari públic
de tot l’estat, fruit de la mala planificació de la formació d’especialistes i
de les condicions de treball que s’ofereixen, a vegades, amb càrregues
assistencials inassumibles. Les famílies estan preocupades perquè veuen
amenaçada l’atenció a la salut dels seus fills menors. A Catalunya fa temps que
s’estan oferint diverses modalitats d’atenció a la població infantil amb la
participació d’altres professionals. Però, en ocasions, per preservar el ser atès per un pediatra
s’ha allunyat el servei o s’han perdut els professionals de referència.
L’absència d’un model clar, la improvisació i la manca d’explicacions a la
ciutadania per part de les institucions ha estat la tònica. Tot plegat
representa una pèrdua de qualitat i un desprestigi més per a la sanitat
pública, que porta a que la població amb més poder adquisitiu es procuri
serveis privats.
Sabem
que els determinants més importants de la salut dels infants són les condicions
econòmiques, familiars, socials i culturals en les que neixen i es
desenvolupen. I també que les actuacions sanitàries que més impacten en la
salut de les criatures són les activitats preventives i de promoció de la
salut, així com el diagnòstic i el tractament de les malalties que es fa en
l’àmbit de l’atenció primària. En els centres de salut, pediatres, infermeres i
metgesses de família participen de diferents maneres en tot el procés
d’atenció, però l’existència d’un professional referent (que segueixi l’infant
i la seva família al llarg del temps i estableixi relacions de confiança mútua)
és un element clau per al bon resultat de l’atenció.
La
manca de pediatres no pot ser causa de pèrdua de recursos i de capacitat de
l’atenció primària de salut ni pot suposar un agreujament de les iniquitats
socials i territorials en salut. Per això, des de Marea Blanca Catalunya
demanem que, encara que no es puguin cobrir totes les places de pediatria en
els equips d’atenció primària, es garanteixin els següents aspectes
assistencials:
- L’accessibilitat a les activitats
preventives, de promoció de la salut i d’atenció en primera instància dels
infants en tots els CAP
- La dotació de personal suficient en
els equips d’atenció primària, amb poblacions assignades dins les ràtios
recomanades i evitar la pèrdua d’un sol professional en el cas que no es puguin contractar
pediatres
- Un professional sanitari de
referència per a cada infant i la seva família que tingui una visió global
de les seves necessitats de salut
- La potenciació de la infermera de
pediatria, imprescindible en les activitats de promoció i prevenció de la
salut dels infants
- L’atenció per un/una pediatre quan
el problema de salut ho requereixi
- La promoció d’accions comunitàries per augmentar
l’autocura i disminuir la medicalització, en coordinació amb agents i
entitats locals. Exemple: tallers de criança, suport a l’alimentació, a
l’aprenentatge i al lleure, activitats en l’entorn escolar....
- Una informació clara i argumentada
a les famílies i facilitar la seva participació en la planificació,
organització i avaluació dels serveis.
Barcelona,
7 de febrer del 2019
