No sempre tenir una millor atenció sanitària es el que determina l’estat de salut de les persones, si no que ho es també el nivell socioeconòmic: atur, habitatge, precarietat laboral, entorn saludable i ambiental, així com altres determinants. Segons estableix l’OMS, són quatre grans determinants els que marquen una fita important per a l'atenció de la salut, tant individual com a col·lectiva. Aquests determinants són:
· MEDI AMBIENT: relacionat amb els factors ambientals, físics, biològics, de contaminació atmosfèrica i química, tant del sòl, aigua i aire, així com els factors socioculturals i psicosocials relacionats amb la vida en comú,
· ESTILS DE VIDA: Relacionats amb els hàbits personals i de grup de l'alimentació, activitat física, addiccions, conductes perilloses o temeràries, activitat sexual, utilització dels serveis de salut, etc.
· BIOLOGIA HUMANA: relacionat amb aspectes genètics i amb l'edat de les persones.
· L'ATENCIÓ SANITÀRIA: que té a veure amb la qualitat, accessibilitat i finançament dels serveis de salut que atenen als individus i poblacions.
Malgrat els avançaments en el diagnòstic i tractament de les malalties, la prevenció activa és clau per a aconseguir una vida sana i digna. Durant els últims anys, donada que la situació de la salut de la població és insatisfactòria, hi han hagut modificacions importants orientades a enfortir l'Atenció Integral de la Salut, especialment en l'atenció en el nivell primari, que es troba localitzat prop de la població.
En la prestació dels serveis de salut del primer nivell d'atenció, les accions dirigides a la prevenció (on també estan incloses les de promoció de la salut) han d'ocupar un lloc preponderant, perquè permeten incrementar els nivells de salut de la població. Per tant, la prevenció de la malaltia és una de les cinc funcions bàsiques de la Salut Pública, això és, un procés d'atenció integral de la salut.
En el seu sentit més ampli, les activitats per lluitar contra la contaminació del medi ambient i per la higiene alimentària, corresponen als respectius sectors del govern central i dels governs autonòmics i locals, que haurien d’atacar els següents fronts:
· PREVENCIÓ DE LA MALALTIA: Són les mesures destinades no solament a prevenir l'aparició de la malaltia, tals com la reducció de factors de risc, sinó també a detenir el seu avanç i atenuar les seves conseqüències una vegada establides.
· RESTAURACIÓ DE LA SALUT: Accions dels Serveis de Salut, mitjançant assistència sanitària, destinades a recuperar la salut de les persones que l'han perdut, dutes a terme en dos nivells:
- Nivell Primari: És l'atenció que es brinda a través dels CAP, on els pacients tenen el primer contacte amb el sistema d'atenció sanitària i on es realitza atenció recuperativa i de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia, així com la vigilància i control dels factors ambientals que poden afectar la salut. Per això és fonamental la seva potenciació a través de millor finançament i autonomia de gestió publica.
- Nivell Hospitalari: És l'atenció que es brinda amb la finalitat de recuperar la salut de les persones que l'han perdut, es realitza en establiments de diferent complexitat.
En aquest sentit, es imprescindible una coordinació eficaç entre els diferents nivells dels establiments de salut que conformen les xarxes d'Atenció de la Salut, el que en la nostra opinió es un aspecte a millorar, així el fet de dotar-los de més recursos educatius, preventius i econòmics. Tot plegat es imprescindible per a tenir una salut i un sistema de sanitat publica millor per tots i totes.
Antonio López Rodríguez
Portaveu de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès.