Per exemple, s'han donat casos de metges de capçalera que han arribat al màxim de visites a les 10 del matí, havent de fer reforç d'altres metges per tal de donar servei als pacients la resta de la jornada. Metges i metgesses que en alguns casos estan en reducció de jornada, la qual no està coberta al 100%.
Pacients
que esperen durant hores a la sala d'espera d’urgències d'un hospital, perquè
no hi ha el personal necessari per donar-los una atenció adequada. Si a això
l'hi sumem que en èpoques com aquesta els brots de grip són freqüents, fent que
les sales d'espera estiguin més atapeïdes de gent, el més probable és que el
pacient quan sigui atès, acabí en un llit a un passadís perquè no hi ha cap box
disponible.
El
metges i metgesses que estan sotmesos a
aquesta pressió ambiental i laboral, anímica i emocionalment es veuen afectats.
A l'igual que el pacient, el qual es pot considerar incomprès. La relació entre
ells no serà del tot fluida i els hi costarà més d'empatitzar l'un amb l'altre.
Per això és important revertir aquesta situació, que avui dia ja comença a ser
insostenible a la Sanitat Pública Catalana. Perquè la falta de recursos
econòmics i Humans en un Pilar fonamental de la nostra societat com és la
Sanitat i el Benestar de la Ciutadania, inevitablement acaba afectant la part
emocional d'aquesta. Perquè els facultatius han de ser "bons metges"
i "metges bons" que es posin a la pell dels seus pacients per
comprendre’ls i donar-los l'atenció més adient. I no ajuda gents ni mica la
precarietat en la qual treballen avui dia en el sector sanitari públic del
nostre país.
Els
pacients per la seva banda també han de tenir en compte tot això amb el
personal sanitari; falta de recursos humans i materials, jornades laborals
interminables, càrregues de treball insostenibles, sous i pagues que encara no
han cobrat, etc.
Som
a temps de revertir aquesta situació tan lamentable exigint a les administracions competents que destinin més recursos econòmics, materials i
humans a la sanitat pública, que en definitiva és la que paguem entre tots i
totes.
Perquè la salut és un dret
humà del conjunt de la ciutadania i
perquè la relació facultatius/pacients està considerada patrimoni immaterial de
la humanitat per l’Unesco.
MAICA
HERVAS.
MEMBRE
DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SANITAT PUBLICA DEL BAIX VALLES /MAREA BLANCA