El dia 27 de juny va tenir lloc una
reunió de les entitats promotores de la Campanya Donem Vida a l’Atenció
Primària amb representants del Departament de Salut amb motiu de l’entrega de
signatures a la Conselleria que es va fer el dia 13 de juny. Hi van assistir:
Alba Vergés, Consellera de Salut, Laura Pelay, Secretària General de
Departament de Salut, Marc Ramentol, Director General de Professionals de la
Salut; Trini Cuesta, Antonio López, Miguel Mansergas y Félix ...., per Marea
Blanca; Espe Martín i Francisco Alguacil, per Rebel·lió Atenció Primària; i Mª
José Fernández de Sanmamed i Cesca Zapater per Fòrum Català d’Atenció Primària.
La reunió va tenir lloc al Parlament i va durar una mica més d’una hora.
En primer lloc totes les representants
de les entitats vam fer arribar amb contundència als responsables del
Departament els següents missatges:
- la greu situació de l’atenció
primària (AP) que fa que no pugui donar resposta a les necessitats de salut de
la població i que es generin més visites
als serveis d’urgència.
- la necessitat de mesures urgents per
resoldre, si més no pal·liar la situació.
- la inaplaçable necessitat
d’augmentar els pressupostos per a l’AP.
- les mesures que s’estan duent a
terme des del Departament i des de l’Institut
Català de la Salut són del tot insuficients i algunes mal enfocades.
- la manca de professionals, els
contractes mensuals i les males condicions laborals estan portant els professionals a l’esgotament
i la malaltia. Un 40% dels metges de família que aquest anys acaben la formació
a Barcelona no es quedaran a l’AP. Una part important se n’aniran a serveis
d’urgències hospitalaris on són contractats en millors condicions o marxaran a
altres comunitats autònomes o altres països.
- la manca de longitudinalitat i la
fragmentació agreugen l’atenció que reben les persones.
desvirtuen l’atenció primària i redueixen el potencial efecte beneficiós en la salut de la població
- les llistes d’espera per AP són
inacceptables, sovint de tres, quatre, o més setmanes amb greus repercussions
en la salut de la població.
- vam expressar la indignació que es
recull cada dia al carrer i als CAPs.
- .....
Per part de la consellera i els altres
responsables van argumentar:
- són conscients que la situació és
greu i estan prenent mesures de les quals es veurà el fruit en 1-2 anys
- comparteixen les nostres
preocupacions, estan treballant a fons i són els millors aliats possibles per a
la millora de l’AP
- la situació econòmica és complicada
i tenen importants limitacions pressupostàries
- tenen prevista una inversió de 30
milions en equipaments i estructures en els propers 3 anys
- una millora per a l’AP és la nova
orientació a l’atenció comunitària. La consellera va posar l’exemple del pla
contra la obesitat infantil al barri de La Mina
- la longitudinalitat és important per
a la població amb malalties cròniques, però no ho és tant per a la població
jove que demana més accessibilitat
- ......
Valorem l’atenció rebuda però ens hem
quedat amb la sensació que el màxims responsables del Departament de Salut no
són del tot conscients de la gravetat de la situació ni de les repercussions
que ja està tenint. Malgrat que diuen que estan preocupats, no es prenen
mesures per contractar els professionals necessaris ni per millorar les seves
condicions de treball, com tampoc està previst un augment del pressupost per a
l’atenció primària. Les poques mesures que s’han dut a terme, com el pagar
l'escreix de les hores de doblatges, no és cap solució a l’escassetat de
plantilles i, a més a més, els professionals ja no volen fer-ho perquè veuen
que no és cap solució al problema de manca de personal. Hi ha equips amb menys
8 metges que s’estan cobrint amb doblatges de torn, què pensen fer?
Volem destacar les diferències que es
van evidenciar en algunes qüestions de visió o concepte de l’atenció primària.
Una d’elles és el no reconeixement de la importància de la longitudinalitat del
professional en la reducció d’ingressos i en la disminució de les taxes de
mortalitat en tots els grups d’edat, també en la
població jove, encara que ells no ho demanin. En canvi valoren més
l’accessibilitat o la immediatesa de l’atenció, en qualsevol servei o per un
professional que no és el referent.
Un altre element de desacord és el fet
de pensar que l’atenció comunitària solucionarà part dels problemes de
l’atenció primària, perquè disminuirà la demanda assistencial. Entenem que
aquest plantejament és erroni perquè l’atenció comunitària no canvia els
determinants socials de la salut, que han de ser abordats fonamentalment fora
del sistema sanitari amb mesures socials. Tampoc dóna resposta a les
necessitats i demandes assistencials quan es presenta un problema de salut. A
més, l’atenció comunitària s’està fent en alguns equips, no tots, i pel
voluntarisme dels seus professionals i en general no és assumible per la brutal
sobrecàrrega assistencial que suporten.
En resum: aquesta trobada ha servit
per fer arribar directament a la conselleria la nostra indignació i les nostres
opinions. Tal com era d’esperar, no hi ha hagut cap compromís, tot i que es
preveuen més trobades en els propers mesos. Per tant, seguirem totes les
entitats amb les accions que considerem adients per denunciar la situació
davant la ciutadania i els professionals i seguirem amb mobilitzacions i
mesures de pressió.
