divendres, 11 d’octubre de 2013

De la salut i algunes coses més, una experiència viscuda


Fa unes setmanes la meva família va patir un greu problema de salut. Sobtadament, a la meva companya, Vanesa de 36 anys, li van detectar un gran tumor cerebral que li començava a afectar la mobilitat i que, en qüestió de mesos, podria tenir conseqüències molt més greus. Us podeu imaginar l'impacte que una notícia com aquesta pot tenir a qualsevol persona, segur que coneixeu casos semblants o en sou protagonistes. Afortunadament, tot ha anat bé i després de 18 dies entre l'Hospital de Mollet i el Clínic de Barcelona, els metges van extreure el tumor i Vanesa va tornar a casa amb, només, algunes seqüeles del procés patit. És, literalment, com tornar a nèixer.

 En aquests casos, és clar, s'imposa la necessitat de donar les gràcies a la gent que ha fet possible aquest "miracle" científic. Des dels neurocirurgians del Clínic fins a l'equip mèdic de l'Hospital de Mollet, des dels serveis d'infermeria fins a la gent que s'encarrega de la neteja, des dels administratius fins al personal del transport sanitari... hem estat en mans de professionals volcats en fer bé la seva feina i que ens han tractat inmillorablement. Gràcies.

 Amb tot, se m'acudeix que el millor agraiment que els hi podem fer és recordar que aquest treball impecable el continuen donant malgrat estar patint un procés de retallades i precarització que posen en perill aquesta qualitat. Aquests dies hem estat testimonis directes de la retallada de sous al nou conveni de l'Hospital de Mollet, de la precarització del servei de transport (tot privat, per cert), de les retallades a investigació i ciència, del tancament de llits al Clinic i de la seva privatització...

 Mireu, no sóc cap ingenu, el Sistema Públic de Salut no és gratis, val molts diners i el paguem amb aportacions que s'extreuen del treball de tots els treballadors, però és una de les coses fonamentals que ens fa una SOCIETAT civilitzada. El dret a la salut de tots és la principal font d'igualtat d'oportunitats. Només pensar que Vanesa (o jo, o tu, lector) pel fet de no poder pagar o no tenir targeta sanitaria no hauria pogut tenir accés als tractaments existents i necessaris em fa esgarrifar.

 He remarcat la paraula societat intencionadament, en un sentit literal som socis, hi ha coses que paguem entre tots i les compartim, les fem possibles. En som copropietaris, ens falta aquesta consciència. I com a "accionista" vull un Sistema Públic de Salut de qualitat, que funcioni molt bé , que sigui eficaç i eficient, que millori constantment i que estigui al servei de la salut de tots. Justament per això el vull meu al 100%, de tots, PUBLIC!. Aquells que defensen la privatització són, fixeu-vos, també en un sentit literal, sociòpates.

 Acabo. En un cert sentit la Sanitat Pública funciona, i molt millor que qualsevol altre alternativa,  sota el principi "de cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats" i trobo que hi ha quelcom profundament humà en això, em recorda nosequé... Però és igual, això només volia ser un article d'agraïment. Gràcies socis.

Article del nostre amic.

Francisco Sancho Conde
Regidor de Mollet per ICV-EUIA