MANIFEST DELA PLATAFORMA ‘PEL DRET A LA SALUT’
Amb aquest primermanifest del 28 de juliol de 2012 neix la Plataforma „Pel Dret a la Salut‟ per lluitar contra totes lesofensives que està patint el Sistema Nacional de Salut i el seu caràcteruniversal, públic i equitatiu, a nivell estatal i català.
Aquest Manifest secentra en la lluita contra el reial decret Llei de 20 d'abril del 2012,que el Govern de l‟Estatva aprovar sense cap debat al Parlament. Un Reial Decret Llei que pretén acabaramb la universalitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). El títol "pergarantir la sostenibilitat del SNS i millorar la qualitat i la seguretat de lesprestacions" anuncia tot el contrari del seu contingut. A la pràctica, aquest Decret refusa un SNSbasat en el dret a l‟atenciósanitària universal, equitativa i de qualitat, per a totes les persones, a favorde la promoció d‟unsistema de salut que estimula a privatitzacióde l’atenció a la salut i afavoreix l’augment de les desigualtatssocials, segons l’estatus migratori, l’edat, la classe social, ellloc de residència o el gènere de les persones.
Les mesures del Reial Decret de 2012 ambmajor impacte sobre l‟actualSNS i la salut de les persones són:
1.-Suprimeix el dret a la salut com a dret universal i individual de les persones.
Vincula el dret a l‟atenció sanitària a l‟assegurament de la persona (cotitzaciósocial), en contraposició amb els estaments de La Constitució espanyola de 1978i la Llei Generalde Sanitat de 1986, que vinculen el dret al fet de residir a qualsevolterritori de l‟estatespanyol.
Exclou el dret a l‟atenció sanitària integral a lespersones immigrades indocumentades, els joves majors de 26 anys que no hanentrat en el sistema de la Seguretat Social (SS), les persones que treballen en l‟economia informal o han treballat enpaísos sense acords de SS, o les dones que s‟handedicat a les tasques domèstiques sense remuneració al llarg de la vida.
2.-Elimina l’equitat en les prestacions sanitàries i en l’accés alsserveis i tractaments de salut.
Pretén fragmentar l'assistència sanitàriasegons tres tipus diferents de prestacions: "bàsiques comunes","complementàries" (mitjançant copagaments) i"suplementàries" (diferents segons la comunitat autònoma).
Introdueix barrereseconòmiques en l'accés als tractaments de salut: imposa el repagament permedicaments als pensionistes, incrementa el repagament per part delstreballadors actius i introdueix el pagament dels trasllats no urgents enambulància, de l‟alimentacióartificial, entre d‟altres.
Pretén eliminar el dret deles dones a l’avortament, conquerit després de molts anys de lluita.
Així, l‟atenció sanitària rebuda dependrà dela capacitat per pagar i, per tant, deixarà de ser igual per a totes lespersones. És a dir, s‟incrementaranles diferències injustes en l‟accésa la sanitat i, per tant, les desigualtats en salut entre les persones amb osense malalties o en situacions socials i econòmiques més o menys desfavorides.
3.-Acaba amb el caràcter solidari i redistributiu del SNS.
Des de la promulgació de la Llei de Sanitatde 1986, l‟atenciósanitària no es finança amb les quotes de la SS, sinó amb impostos com l'IVA, l‟IRPF i altres taxes que paga tota la població. Elsco-repagaments previstos en el Decret posen les bases per acabar amb elcaràcter redistributiu i cohesionador social del SNS.
4.-Redueix l’eficiència de les mesures preventives i de control de la salutpública promogudes pel SNS.
La privació del dret a la salut sobredeterminats col·lectius de la societat i la promoció d‟un model d‟atenció no orientat cap a l‟atenció primària tindrà un impactesobre el conjunt de la societat: col·lapsarà els serveis d'urgències,obstaculitzarà la prevenció de determinades malalties, farà minvar la qualitatglobal del sistema de salut i perjudicarà greument els professionals de saluten l‟efectivitatde la seva funció.
5.-No contribueix a la sostenibilitat del SNS.
Deteriora la qualitat de la salut de lespersones i la sanitat pública, promou el recurs de les famílies a la sanitatprivada i n‟augmental‟endeutament.A més, ben al contrari de produir estalvis, és previsible que motivi mésineficiències: els sistemes de salut universals són reconegudament méseficients que els basats en l‟assegurament.Les entitats privades proveïdores de serveis sanitaris són més cares que lespúbliques i els sistemes que atorguen més pes als hospitals que a l‟atenció primària són més cars, menysarrelats a la comunitat i més deshumanitzats.
Les mesures previstesen el Decret constitueixen una vulneració flagrant i inacceptable del'ordenament jurídic bàsic espanyol i atempten contra el dret a l‟atenció a la salut. A més, deteriorenles condicions de vida i de treball dels i les professionals de la salut i elsplantegen greus conflictes ètics relatius a l‟exclusióde certs col·lectius de l‟atenciósanitària.
6.-No afronta les actuals ineficiències del sistema de salut.
No preveu mesures destinades a corregirineficiències, ni desigualtats en l‟accésals serveis sanitaris i en la qualitat de l‟assistència.No limita la despesa en medicaments i altres tecnologies que sovint poden sersubstituïts per alternatives de menys cost. Manté el poder i la influència delsvalors de mercat (per exemple, de la indústria farmacèutica) en l‟atenció sanitària i no aborda laproblemàtica dels conflictes d‟interessosde polítics, gestors i professionals, en relació a la indústria farmacèutica ide tecnologia mèdica i altres interessos de mercat.
7.-Potencia el deteriorament del Sistema de Salut a Catalunya.
L‟impactede les mesures adoptades a través d‟aquestDecret sobre el SNS i la salut de les persones es potencien amb les jaaprovades per l‟actualGovern de la Generalitat de Catalunya: la disminució de la despesa pública ensalut, i el conseqüent tancament de llits, centres i serveis de salut; l‟increment de la subcontractació degestió privada o la recent introducció del co-repagament de l‟euro per medicament.
Aquesta darreramesura interacciona directament amb els efectes del Decret sobre l‟equitat i accés als tractaments (punt2), atès que augmenta el preu que una persona resident a Catalunya haurà depagar de més per a poder accedir als medicaments indicats pels professionals desalut, essent de nou les persones de menor nivell d‟ingressos i els malalts crònics elscol·lectius més vulnerables. Es tracta, per tant, d‟una taxa injusta sobre l‟estat de salut de les persones. Elsserveis i tractaments per la vida i la salut de les persones no es podenimposar amb taxes i més, quan aquestes taxes no justifiquen el gravatge per capservei, o bé aquest servei no està explícitament identificat i quantificat. Iencara menys quan hi ha una doble imposició, s‟està vulnerant la Llei generaltributària, la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat i la LOFCA i mancaun reglament específic per aplicar-la, convertint els farmacèutics enrecaptadors, enlloc de l‟administraciópública.
Femuna crida a la població, els agents socials, els moviments de base i elsrepresentants polítics a rebutjar i a combatre activament el cop d’estatespanyol i català als nostres drets.
Calque ens mobilitzem de forma organitzada i recolzem les actuals iniciativesciutadanes en DEFENSA del Dret a la Salut i del caràcter universal, equitatiu ipúblic del SNS i en CONTRA de la privatització, de les retallades en la despesapública en salut; de la limitació d’accés a les prestacions, serveis itractament de salut segons l’estatus migratori, els ingressos econòmics,el gènere, la classe social o l’estat de salut; i dels co-repagamentsestatals i catalans, promoguts pels actuals governs espanyol i català, per talde dificultar la seva posada en pràctica i exigir la seva retirada.