Des de la Marea Blanca/
Plataforma Baix Vallès demanem i reclamem un Sistema Sanitari de gestió públic
(100%), ja que no estem a favor de la mercantilització de la Salut dels
Ciutadans per part de la Medicina Privada i pensem fermament, que amb una
gestió pública i democràtica eficient el nostre Sistema Sanitari tornaria a
recuperar la vàlua perduda durant aquesta darrera dècada, a base de les
retallades fetes pels diversos governs que han passat per la Generalitat. El
nostre model sanitari es va concretar el 1990 amb la Llei d'ordenació sanitària
de Catalunya (L'OSC), i que va crear el Servei Català de la Salut i va
consolidar un sistema sanitari mixt, que integra en una sola xarxa
d'utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat
pública, i que recull una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis,
centres de l'Església) històricament dedicades a l'atenció de la salut.
Però, a què fa referència un
Sistema Sanitari Universal? Doncs a l'accés a l'asistencia Sanitària completa i
a la Salut Pública dels residents d'un País o regió geogràfica o política,
sense importar la seva capacitat econòmica o situació personal. D'altra banda,
l'assistència Sanitària Universal és considerada un dret humà de segona
generació inscrita als drets econòmics, socials i culturals.
Actualment Sistemes Sanitaris com
els de França, Austràlia i Canada, són considerats com molt eficients en el seu
funcionament i la seva gestió pública a escala mundial. Aquests són exemples a
seguir pel nostre sistema sanitari, que actualment sembla està més emmirallat a
sistemes privatitzats com Estats Units. Promovent inclús d'una manera totalment
"immoral" i sense cap mena d'ètica, la contractació de serveis
sanitaris privats a espais públics. Situació que des de la nostra plataforma ja
hem denunciat.
Per revertir la lamentable
situació de la sanitat catalana actual, es necessitaria un augment urgent de
recursos. La quantitat total de despesa pública que la Generalitat hauria
d'aportar és gairebé del 90% per poder situar Catalunya dins de la mitjana dels
països de l'OCDE. Però per això cal que la quantitat de diners invertits
augmenti, ja que el 5,2% del PIB invertit queda molt allunyat del 8,4% que és
la mitjana dels països de referència. Si això va acompanyat per una gestió
pública dels recursos i un model sanitari diferent de l'actual, de ben segur
que sortiríem d'aquesta situació tant precària que viu actualment la sanitat
catalana.
Per últim fa falta un canvi de
rumb en la correlació de forces polítiques que facin girar el sistema sanitari
publico català en un sentit que aquí exposem, estarem atents a aquest canvi que
tant necessita els i les usuàries i usuàries de la sanitat publica catalana,
som apartidistes no apolítics per això no creiem que tots els partits sigui'm
iguals.
José Feria Portero
Membre de la plataforma PSPBV